Cada cop que preparem la revista ens adonem com de ràpid passa el temps. Comencem a cercar, repassar i discutir quins són els temes que poden despertar més interès. Feia molts mesos que teníem una idea que anava sorgint i que anàvem posposant per la seva complexitat i dificultat documental. Finalment, però, el destí ens va posar davant una pista que ha propiciat que s’erigeixi en el tema central d’aquest número. Trobar una descendent dels nens bascos que van estar acollits a Mont-ras durant la Guerra Civil va fer que gent de l’equip i altres col·laboradors de la revista, comencessin a cercar informació guardada en els diversos arxius que recullen la nostra història.
Pretenem que no caigui en l’oblit un fet que va succeir al nostre poble i que amb el pas dels anys podria anar-se esborrant de la memòria de tothom: l’acolliment, amb tanta estima, de nens bascos refugiats, en un moment difícil, també, per a la gent de Mont-ras.
Malgrat que hi ha casos en què la relació entre les famílies s’ha mantingut fins a l’actualitat, és una part del nostre passat que les noves generacions no coneixen. Actualment queden molt poques persones que hi van conviure i que encara ens en poden parlar, però en les cases d’acollida se n’ha parlat de manera recurrent i els descendents ho tenen ben present.
En cap cas podíem imaginar en escollir abordar-ho a la revista de l’estiu, que passats uns dies viuríem de primera mà una situació similar que ens ha trasbalsat a tots. Hem vist els efectes d’una guerra molt de prop perquè els mitjans de comunicació ens l’han portada a casa.
És per això que cada article que trobareu en aquest número us permetrà fer un paral·lelisme amb el que s’està vivint actualment. Les similituds en la forma de gestionar l’ajuda, el tracte amb els refugiats, les accions solidàries situen els dos fets en un mateix pla, que a hores d’ara sembla difícil de resoldre. (…que a hores d’ara sembla que està en fase de solució) (…. que a hores d’ara sembla resolt, tot i que queda molta feina per fer). No oblidem que d’una guerra vencedors i vençuts en pateixen les conseqüències.
Malgrat tot, hem de seguir endavant i celebrar, com fem cada any, amb il·lusió, la festa major.
Que tingueu una bona Festa Major!
La Torre Ferrera 