Situat al centre del sistema solar, el Sol ens ha permès marcar la pauta del dia a dia. Ha condicionat la forma de construir les nostres cases que, orientades a migdia o a llevant, gaudien de la llum i l’escalfor suficients en les cambres on s’hi feia vida. Així, la llum regia la vida de les famílies, que quedaven recloses a les llars en fer-se fosc i sortien al carrer a trenc d’alba. En recuperar la vida, moltes cases lluïen, orgulloses, els seus rellotges de sol, que els ajudarien en l’organització i la distribució de les tasques diàries.
Possiblement hem perdut aquest valor en viure en ciutats on la llum és escassa perquè els carrers són estrets i no hi pot penetrar. La sostenibilitat en les edificacions i en el disseny de les nostres ciutats hauria de ser un element que es tingués en compte, facilitaria l’estalvi energètic i milloraria les condicions de vida i la salut dels ciutadans.
Possiblement hem oblidat com d’important és la llum solar per al nostre organisme, com aquesta marca un ritme de vida que fa que tinguem estats d’ànim totalment diferenciats segons les estacions de l’any i que els nostres comportaments siguin, també, diferents. Som capaços d’entendre la influència sobre els éssers vius, bé siguin plantes o animals, en canvi, n’hem obviat la repercussió en el nostre organisme.
Tot i que som a l’hivern i les hores de llum són poques, sempre podem pensar que, com diu la dita, per Nadal, un pas de pardal.