LA TORRE FERRERA XXVII

A la vida ens han ensenyat com identificar les diferents estacions de l’any a partir de fets que succeeixen o del cicle vital dels animals i les plantes: «L’ocell que no és aquí per Sant Martí, s’ha quedat pel camí.»

De poc ens serveixen les dites si no les podem aplicar. Sabem que el canvi climàtic ha modificat els hàbits de les aus, les migracions no es produeixen exactament igual que abans i els cicles naturals es veuen considerablement alterats.

A banda, darrerament hem de conviure amb espècies que, pel seu encant, s’han anat introduint al nostre país. Aquest encant que ens sedueix en el moment de l’arribada moltes vegades no té res a veure amb el que pot succeir tot seguit. Si aconsegueixen aclimatar-se al nostre entorn, sense portar problemes ni actuant com a depredadores d’altres animals o del medi en general, d’aquí a uns anys pensarem que són aquí perquè sempre hi han estat. I, com que la memòria és feble, tindrem el convenciment que això ha estat sempre així, que són els animals de tota la vida, oblidant les espècies que hem anat i anem perdent pel camí.

Us volem convidar a reflexionar sobre el fet de tenir a casa aquestes espècies, sense pensar en la repercussió final, ja que les que no s’adapten estan abocades a la mort i aquelles que ho fan podrien posar en perill el nostre ecosistema o empobrir-lo.

Ara gaudiu de l’estiu i, quan hagi passat, recordeu que: «Les ventades d’octubre els ocells duen, o se’ls enduen, perquè, acabades les figues, guatlles fugides.»

Que tingueu una bona Festa Major!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s